NOTÍCIES
|
Per què les dones no corren maratons, al nostre país?  És un fet incontrovertible, cada dia hi ha més dones que corren a les nostres contrades. És més, l’actual boom de l’atletisme popular té molt a veure amb la seva notable incorporació des de fa uns anys.Tot i així, la participació femenina a la marató de Barcelona -encara que ha augmentat molt en els últims dos anys- és molt minsa. I més encara si es té en compte que la majoria de les que hi corren -gairebé el 70%- són estrangeres.| ¿Què hi fa que, comparat amb el que succeeix en altres països, hi corrin tan poques dones a les maratons d’Espanya? Les ràtios Homes/Dones de les Top 5 de les seves maratons, comparades amb les Top 5 d’Europa i d’Estats Units fan mal als ulls. La de Barcelona, tot i tenir el tant per cent més alt de l’Estat, tampoc “se salva”. (No vull referir-me a que és el més alt perquè hi corren moltes estrangeres perquè segurament passa el mateix arreu. A la de Palma, per exemple, hi van córrer només 7 espanyoles). Resulta anguniós saber que el nombre de dones sobre el total de participants a la marató nostra, i a la de Madrid, València, etc, és tant raquític en relació al de la de Londres, Estocolm, Berlín...i no diguem del de les maratons nord-americanes. (A estats Units hi ha maratons com la de Portland, que tot i no ser de les top l’acaben més de 8.000 participants, on les dones són el 53% del total). Quins són els motius de les diferències tan abismals? Tinc la teoria que les dones que corren maratons a Catalunya i a la resta de l’Estat són poques en comparació a altres països per raons purament culturals i també socials. No pot ser d’altra manera. Ningú pot pensar que són diferents a les estrangeres. Per córrer maratons, s’ha de dedicar moltes hores a entrenar. I, ¿no serà que els horaris laborals -molt diferents dels de fora- no les ajuden? O el que és més greu: ¿no serà que les dones d’aquí encara estan poc emancipades? ¿No serà que, a banda de treballar fora de casa, dediquen molt temps a cuidar dels fills i a les feines domèstiques, molt més que el que hi dediquen, en comparació, en altres països, on els homes fan més aquesta funció?. Malgrat els "brots verds" que s'estan produint (aquest any han corregut la marató de Barcelona més del doble de dones de l’Estat -el 70% catalanes- que fa dos anys), encara estem molt lluny de poder dir que la corredora de casa nostra participa també en la marató com ho fa l'estrangera, que és on ens hem d’emmirallar. És d’esperar que la seva eclosió en el món del córrer pel que fa a les curses de menys quilometratge (a les de 10 Km la famosa ràtio és actualment de 72/28 de mitjana), serveixi també per nodrir la marató de manera progressiva. Són molts anys d'una cultura social diferent -i nul·la en l'esportiva- i s'ha de donar temps al temps. Això no ha fet més que començar. |
