JOVENTUT ATLÈTICA SABADELL

1921.- Una colla de joves excursionistes funda la Joventut Excursionista Pensament (el pensament és una flor de muntanya). És el naixement de l'entitat que, amb el pas dels anys, passaria a ésser la Joventut Atlètica Sabadell.

1924.- Un dels pioners, Lluís Amat, és elegit primer president. La seu social de l'entitat, com totes les de l'època, està ubicada en un bar, concretament al “Café Urpí” (actualment és un Hotel).

1926.- Una bona part dels socis abandonen Pensament i funden Terra i Mar. La raó d'aquesta escissió és que Pensament, que havia arribat a ésser el club excursionista més important dels onze que hi havia a la ciutat, es dedicava, cada vegada més, a marxes muntanyenques però de caire competitiu, tot i la indumentària excursionista.

1927.- Es crea la Secció Atlètica de Pensament (que disposava d'altres, com escacs, tir amb arc...) amb Joaquim Candela com a responsable i impulsor. També és qui dissenya la samarreta (igual que l'actual, però de color blau cel.)

1929.- Organitzada per Pensament, s'inicia la 1a edició de la cursa a peu "Volta a Sabadell" (equivalent a les actuals curses populars), que, durant l'època, fou un esdeveniment esportiu de gran èxit a la nostra ciutat.

1930.- S'instaura el títol de campió de Sabadell de fons per al primer corredor local de la Volta a Sabadell. Jaume Jové n'és el guanyador, i passarà a la història com el primer campió de Sabadell d'una disciplina atlètica.

1932.- Es disputen els primers Campionats de Sabadell d'Atletisme en pista, organitzats pel Club Natació Sabadell, al camp de futbol del CF Atlètic (ja desaparegut, situat entre el carrer Fra Lluís de Lleó i la carretera de Santa Perpetua). Les curses de mig fons i fons són guanyades per atletes de Pensament, mentre que la resta de proves les guanyen atletes del CNS.

1933.- Els atletes del CNS ingressen a Pensament, a causa del poc suport moral rebut per part del seu club. Per primera vegada es pot presentar un equip complet, amb atletes en totes les disciplines.

Es disputa la 2ª edició dels Campionats de Sabadell, també al camp de futbol de l'Atlètic, però aquest cop organitzats per la JEP (de fet, i a partir d'aquesta edició, la nostra entitat organitza tots els Campionats de Sabadell de la història). Fruit dels pocs recursos i mitjans dels que es disposava en aquella època, cal destacar, per exemple, que les perxes eren de fusta i que només hi havia 10 tanques (la prova havia de disputar-se sobre la distància de 60 metres en series de 2 corredors).

1934.- Josep Cruells i Joan Colomer esdevenen els primers atletes de l'entitat que participen en uns campionats d'Espanya absoluts.

1936.- Esclata la Guerra Civil. Fins aquell moment, Sabadell havia tingut 8 clubs (o seccions de clubs) atlètics, malgrat no haver disposat mai d'unes instal·lacions fixes (diguem-ne esplanada) on practicar l'atletisme, excepte el llavors llunyà bosc de Can Feu (ja desaparegut). La major part d'aquests primers atletes sabadellencs van lluitar a la Guerra Civil. El propi president del club, Lluís Amat, hi va morir.

1939.- La postguerra fou igualment dramàtica. Els sabadellencs haurien de suportar tot tipus de privacions, fam inclosa. En total durant una dècada no hi hagué cap moviment atlètic.

1946.- Josep Company i Jaume Jové es preocupen de reactivar la secció atlètica de Pensament. De totes les seccions, és l'única que arrenca de nou. El 18 de novembre es firmen els estatuts del canvi de nom de l'entitat: Joventut Atlètica Pensament. Des d'aquest dia, la nostra entitat deixa d'ésser una secció d'un club excursionista per esdevenir exclusivament un club d'atletisme.

Els nous atletes s'entrenen als "Eucaliptus" (actual Parc Taulí), a on anaven des de la seu social (Cafè Urpí), on hi havia els vestidors. Jaume Jové, que també és l'entrenador, és qui fa els bancs.

1948.- La JAP organitza al camp d'aviació de Can Daviu (actual aeroport) els campionats d'Espanya de cros. L'èxit organitzatiu i de públic ocasionà que se li tornessin a adjudicar els campionats de l'any 1952.

La JAP també organitza els campionats provincials de cros, amb sortida i arribada al mig del camp del Centre d'Esports Sabadell (Creu Alta). Cal destacar l'esforç que Pensament feia en aquella època per desvetllar l'interès ciutadà i revitalitzar l'atletisme.

Un atleta, Josep Urpí, es construeix al pati de casa seva una pista per al salt de perxa (actualment és on està situat el restaurant de l'Hotel Urpí), ja que la ciutat no en disposa per practicar aquesta disciplina.

1950.- S'aconsegueixen les primeres pistes pròpies d'atletisme en un terreny del carrer Viladomat, cantonada amb la carretera de Barcelona (actualment un bloc de pisos). Els propis atletes acondicien unes pistes, el carrer 2 de les quals feia 200 metres . Degut a les seves reduïdes dimensions, els 100 metres no es poden disputar en línia recta, i, en més d'una ocasió, els artefactes dels llançadors s'escapaven i anaven a parar a l'hort del costat o a les taulades de les cases veïnes...Aquí s'hi disputaran les següents 4 edicions dels Campionats de Sabadell. Jaume Jové va cuidar-se de fer els primers saltòmetres, tanques, i, fins i tot, javelines que va tenir l'entitat.

L'assemblea de socis acorda adoptar el nom actual: Joventut Atlètica Sabadell (vàlid a partir de l'1 de gener de 1951). Era l'únic club atlètic de la ciutat i es pretenia que, en dur el nom de la ciutat, s'obrissin millor les portes.

1952.- La JAS aconsegueix el 1er títol de la seva història: Campions de Catalunya de 3ª categoria. Fruit de les dificultats de l'època, els propis atletes es paguen de la seva butxaca els desplaçaments de tota la lliga. Entre els seus components, Josep Molins, un home que en el transcurs dels anys serà decisiu per l'atletisme sabadellenc i la seva història.

1953.- Josep Romaguera esdevé el primer atleta internacional de la JAS , en participar als Jocs Universitaris (actual Universiada).

1954.- S'ha d'abandonar el terreny del carrer Viladomat, més conegut pel camp de la JAS , degut que la Federació posava cada vegada més dificultats per fer-hi competicions. Es comparteix amb els futbolistes del Gimnàstic Mercantil el seu camp de futbol (actualment Plaça del Treball) pagant el corresponent lloguer. Aquí es disputaran 4 edicions més dels Campionats de Sabadell: la volta feia 260 metres i els carrers tenien un traçat rectangular sense corba. Encara que el terreny era millor per competir, no es disposava lliurement del camp en tenir preferència els futbolistes. Entrenar no és fàcil ni agradable. Els atletes van plegant en el transcurs dels anys.

1957.- Després de tres temporades de dificultats, s'arriba a l'extrem de no disposar de cap atleta. Els únics que no abandonen el vaixell que sembla que s'enfonsa són en Jaume Jové i, sobretot, en Josep Company, els quals concentren els seus esforços a reivindicar unes pistes d'atletisme municipals.

Durant dos anys, Sabadell es queda sense atletisme, però la JAS no arriba a desaparèixer, perquè en Josep Company manté oberta la secretaria. Mentrestant, i per mantenir viu l'esperit atlètic entre els aficionats, Josep Company anava publicant en la premsa local les taules dels rècords de Sabadell del seu valuós arxiu.

1959.- Joan Colomer passa a ser, sense atletes, directius ni instal·lacions, el nou president de la JAS , sempre amb en Josep Company com a secretari, que és qui el convenç, perquè accepti el càrrec. Poc després s'aconsegueix de l'Ajuntament el compromís de construir unes pistes d'atletisme. La il·lusió i els atletes tornen.

1960.- Josep Molins esdevé el primer atleta sabadellenc que participa en uns jocs olímpics (Roma-60). Després vindrien Carme Valero (Montreal-76) i Montse Pujol (Seül-88). De tots tres, formats a la pedrera de la JAS , només la Carme pertanyia a l'entitat en el moment d'ésser olímpica.

1961.- El 8 de juliol s'inauguren les pistes municipals amb l'encontre Catalunya-Llanguedoc/Pirineus. Entre d'altres personalitats, hi assisteix Joan Antoni Samaranch, futur president del C.O.I., aleshores en qualitat de Delegat Regional de Educación Física y Deportes. De fet, el propi Delegat nacional del mateix organisme (Don José Antonio Elola-Olaso) va afirmar a les autoritats locals que eren les millors pistes d'atletisme de tot l'estat. La qualitat de les pistes de cendra i el nivell organitzatiu demostrat per la JAS permet la disputa d'importants competicions en la dècada dels seixanta.

1962.- Es disputa la 1ª edició del gran premi de Sant Sebastià amb un recorregut urbà (amb sortida i arribada a la Rambla ), prova que s'ha disputat fins a l'actualitat ininterrompudament i que pretenia ser una continuació de les tradicionals voltes a peu dels anys trenta. Tomàs Barris, el millor atleta espanyol de l'època és qui enceta l'historial dels guanyadors. El Gremi de Fabricants de Sabadell va contribuir econòmicament en l'organització i per aquest motiu la cursa porta des d'aquell any el nom del seu patró. Fins el 2001 és organitzat exclusivament per la JAS , i, a partir d'aquí, conjuntament amb l'Ajuntament.

Es disputa el matx internacional amistós Espanya-Itàlia "B" (amb victòria pels transalpins), en el transcurs del qual, el madrileny Miguel López Aguado establí un nou rècord espanyol en el salt d'alçada 1' 97 m , marca de gran valor, doncs es va fer sense matalàs, (inexistents en l'època).

L'Ajuntament de Sabadell cedeix a la JAS la casa de fusta que s'havia rebut del Govern finlandès dins l'ajuda internacional que es rebé per les tràgiques inundacions del Vallès d'aquell any. Instal·lada arran de pistes, fou la seu social de la JAS durant gairebé 30 anys. Per tant, i com és lògic, es deixa la sala de l'Hotel Urpí, que fins el moment era utilitzada com a seu social.

La JAS rep per primera vegada el premi a la millor entitat esportiva de Sabadell, premi que també li seria atorgat els anys 1967, 1972 i 1987. El fet que en aquella època Sabadell ja era reconeguda simbòlicament com a "Ciudad piloto del deporte español" (gràcies als èxits del Centre d'Esports, Club Natació...), fou considerat un guardó amb força prestigi.

1964.- Apareixen les primeres atletes de la JAS. Immediatament , en Josep Company posa en marxa les taules de rècords locals femenins.

L'equip masculí es classifica per primera vegada per disputar la final dels campionats d'Espanya de clubs de 3ª categoria. Els socis han de col.laborar econòmicament en el desplaçament (Oviedo). Per primer cop l'equip de la JAS sortia del Principat per competir.

En els Campionats de Sabadell, s'inclou per primera vegada proves per atletes femenines. Tot i que només es programen 2 proves (80 i 100 mll), es considera a aquesta edició com la 1ª femenina.

1965.- La JAS organitza els campionats de Catalunya absoluts (com també el 1967) i la fase final dels campionats d'Espanya de clubs de 3a categoria (com també el 1969 i 1974).

Fruit de l'auge de l'atletisme femení, ja són 6 les proves en les que es disputa el títol de campió de Sabadell. En les següents edicions, i en mica en mica, s'hi anirien afegint més proves.

1966.- La "Sant Sebastià" es trasllada d'escenari per adaptar-la a una cursa de cros, i es disputa en un circuit als voltants de les pistes d'atletisme. Això permet disputar-hi els campionats de Catalunya de cros en la següent edició (els primers organitzats per la JAS ).

Com a novetat d'aquesta edició (1966) trobem per 1ª vegada que s'introduïa en el programa de la "Sant Sebastià" una prova reservada a les dones. Tot i ser una única cursa i d'un recorregut d'un quilòmetre aproximadament, suposa ser la incorporació de la dona en la història de la "Sant Sebastià".

1968.- L'equip masculí es proclama subcampió d'Espanya de cros per clubs (la millor posició de la seva història). Els propers 7 anys el mateix equip assolirà 5 campionats de Catalunya.

Feliu Lluch esdevé el primer atleta de la JAS que es proclama campió d'Espanya absolut ( 3.000 m obstacles).

L'equip masculí es proclama per quarta vegada consecutiva subcampió d'Espanya de clubs de 3a categoria (1965, 1966, 1967 i 1968).

1969.- Les gestions de la JAS fan que s'inclogui en el projecte del Pavelló Municipal una pista d'atletisme dins (no prevista inicialment). En la dècada dels setanta s'hi disputen tots els campionats de Catalunya, 3 campionats d'Espanya (1 per a júniors i 2 per a juvenils) i 3 meetings internacionals. TVE també grava algun programa de "Camino del Record" i "Torneo" (oficiós Campionat estatal atlètic per escoles), amb les Escoles Pies com a representant local.

L'equip masculí de la JAS assoleix la 10a posició al rànquing estatal absolut per equips (la millor classificació mai aconseguida).

1970.- La "Sant Sebastià" troba un immillorable escenari: el bosc de Can Déu, a tocar de l'ermita de Sant Julià d'Altura. En aquest incomparable marc, es disputarà en 24 edicions, sobresortint les de 1983 i 1986 en què fou, al mateix temps, Campionat de Catalunya de Cros.

L'equip masculí de la JAS assoleix el rècord d'Espanya absolut de 4x400 m llisos per clubs (3'22"5).

S'inaugura el Palau d'Esports (19 de desembre) inspirat arquitectònicament amb el de Berlín. La pista (de fusta) era de 156 metres i de 2ª mà, però llegendària, ja que sobre aquesta es van disputar uns Campionats d'Europa (concretament els del 1968), celebrats a Madrid amb motiu del "III Juegos Europeos" (llavors anomenats així). En el moment de la seva inauguració, suposa ser la 2ª ciutat espanyola amb pista coberta, després de Madrid (on existia des de 1960). Just l'endemà mateix s'inaugura el de A Corunya, mentre que llavors vindrien les d'Oviedo (1976), San Sebastià (1977), Saragossa (1978), València (1982), Sevilla (1989)....

1972.- Carme Valero esdevé la primera atleta de la JAS que es proclama campiona d'Espanya absoluta ( 1.500 m llisos). Té 17 anys i un gran futur al davant.

1973.- Carme Valero obté el premi a la millor esportista espanyola (trofeu El Mundo Deportivo), guardó que assolirà en tres ocasions més.

1974.- Carme Valero, en ser 7ena a la final dels 1.500 m .ll. en els Campionats d'Europa, es converteix en la primera atleta espanyola en ser finalista d'un gran esdeveniment atlètic.

1975.- Montse Pujol, amb només 14 anys, es proclama campiona de Catalunya absoluta (i 4ª als campionats estatals absoluts) en la prova de salt d'alçada. Considerada la nena prodigi de l'atletisme espanyol, va batre innumerables rècords en totes les categories.

L'equip femení de la JAS assoleix la 3ª posició del rànquing estatal absolut per equips (la millor classificació mai aconseguida). La promoció també funciona, doncs, l'any següent (1976), l'equip infantil masculí apareix en el 3er lloc del Rànquing Nacional.

1976.- La JAS es proclama campiona d'Espanya absoluta femenina de cros per equips, èxit que repetiria els dos anys següents.

Carme Valero es proclama campiona del món de cros. Es tracta de l'èxit més important en la història de la nostra entitat i, també de l'esport femení espanyol. L'any següent torna a repetir la gesta.

Carme Valero esdevé la primera atleta espanyola de la història que participa en uns jocs olímpics (Montreal).

1977.- La JAS organitza, per 3a vegada en la seva història, els campionats d'Espanya Absoluts de Cros. La competició es disputa al bosc de Can Déu.

L'equip femení de relleus de la JAS assoleix el rècord de Catalunya absolut de 4x400 m llisos (3'59"3).

La JAS passa per un dels moments esportius més brillants de la seva història, amb un total de 6 atletes en l'equip absolut de la selecció espanyola.

1978.- L'atleta de la JAS , Montse Pujol, bat el rècord del món júnior dels 400 m tanques (57"94). És la 1a atleta espanyola que bat un rècord del món.

Mati Gómez inaugura els rècords d'Espanya absoluts dels 5.000 m llisos, 10.000 m llisos i la marató.

Jaume Jové i Josep Company, després d'haver estat l'ànima de la JAS des dels anys trenta, han de deixar de col·laborar-hi per motius de salut i d'edat.

1979.- Els millors atletes de la JAS fitxen per clubs més poderosos econòmicament. L'estat cada vegada més deteriorat de les pistes de cendra fa que cada vegada hi hagi menys atletes. L'entitat passa per un moment molt dolent ja que tampoc no hi ha directius que es facin càrrec de la situació.

1980.- Es disputen per 10ena última vegada els campionats de Catalunya de pista coberta al Palau d'Esports de Sabadell. La seva pista de fusta, així com les de cendra, necessiten una remodelació.

S'agreuja la situació i la JAS està a punt de desaparèixer per 3a vegada en la seva història. Un antic atleta, l'Andreu Llovera, n'assumeix la presidència, i se salva una situació angoixosa.

1983.- L'atleta de la JAS Josep M. Bravo resulta mort en un accident automobilístic quan anava a disputar el Campionat d'Espanya Juvenil a Sant Sebastià. Des de llavors, els campionats escolars de cros de Sabadell se celebren en el seu honor.

L'ajuntament de Sabadell aprova un macroprojecte per remodelar la zona esportiva de Sant Oleguer. Les antigues pistes de cendra passaran a ésser de tartà, però comencen les obres per a la piscina circular de 100 m de diàmetre, i la millora de les pistes no es produeix fins al 1987.

1985.- Arriba el tartà a la pista de fusta del pavelló, però encara no s'ha estrenat en cap competició oficial i només s'utilitza en proves escolars. Tot i així, continua sent (i durant 10 anys més) l'única pista “indoor” de Catalunya, just fins que Vilafranca va acollir la mateixa pista utilitzada al Palau Sant Jordi amb motiu dels Mundials.

1987.- Gràcies a l'ajuda econòmica d'un espònsor, la JAS-Xerox fitxa les millors fondistes espanyoles del moment. S'assoleix la 3a posició en la Copa d'Europa en Ruta.

El bosc de Can Déu torna a ésser l'escenari d'una gran competició: la JAS organitza els campionats d'Espanya de cros per clubs. El reforçat equip femení revalida el seu títol.

1988.- La JAS-Silos es proclama subcampiona d'Europa en ruta i 3a en cros. Una de les seves components, Ana Isabel Alonso, participa als Jocs Olímpics de Seül i es posa fi als dos anys d'esponsorització.

1989.- Amb la celebració d'un meeting nacional, l'Ajuntament dóna per inaugurades les remodelades pistes municipals, tot i que el tartà feia més d'un any que era posat. En el Festival hi participen alguns atletes de la selecció espanyola, que just una setmana després, representen a Espanya a la Copa del Món en la inauguració de l'estadi Olímpic de Montjuïc.

1990.- L'equip masculí de la JAS assoleix el subcampionat de la Lliga Catalana , la millor classificació mai aconseguida a nivell català, doncs, el Campionat de Catalunya de clubs no s'inicia fins el 1994.

La casa finlandesa (suomi) que havia estat seu social de la JAS durant 28 anys és destruïda per les brigades municipals. La JAS es queda sense seu social pròpia. L'Ajuntament cedeix a la JAS una sala de l'antiga casa del conserge de la instal·lació (concretament el menjador), la qual, un cop remodelada, passa a ser la nova oficina de la JAS.

1991.- La revista Atletismo Español, al núm. 420, publica un extens reportatge sobre la JAS. L'article apareix anunciat en portada, i l'escriuen dos atletes de la JAS : Ricard Rof i Pere Melero. Tots dos estaven escrivint un llibre sobre la història de la JAS que poc després sortiria a la llum.

1992.- L'Arxiu Històric de Sabadell, gràcies a les subvencions del COOB-92 (Olimpíada Cultural) i l'Ajuntament de Sabadell (Regidoria de Cultura) publica el llibre Història de l'atletisme a Sabadell: 1914-1991. El llibre recull en 254 pàgines i 114 fotografies la història de la JAS. Sembla que és el primer llibre publicat a l'Estat espanyol que recull la història atlètica d'una ciutat.

L'Ajuntament de Sabadell (amb col·laboració de la JAS ) organitza una “Perxa Urbana Internacional” a l'Eix Macià, com a promoció per aquesta futura nova zona comercial de Sabadell. Entre els participants: l'ucraïnès Sergei Bubka, sens dubte, l'atleta de més prestigi que mai hagi competit (encara que a títol d'exhibició) a la nostra ciutat. TV3 ofereix en directe l'espectacle.

Es disputen a Barcelona els Jocs Olímpics i, tres anys més tard, els Campionats del món "indoor". Tant a l'Estadi de Montjuïc com al Palau Sant Jordi, diversos atletes de la JAS participen com a voluntaris. El propi President, Josep Mª. Antentas, dins del Comitè Organitzador, és el responsable de medició de la marató olímpica.

La JAS manté un intercanvi esportiu i cultural amb l'equip atlètic de la ciutat txeca de Havirov. Es tracta del desplaçament més llunyà que mai no hagi fet un equip de la JAS. Durant la seva estada a Sabadell, l'expedició txeca és allotjada durant una setmana en cases particulars dels propis atletes sabadellencs.

L'Ajuntament de Sabadell modifica el reglament de la "Festa del millor esportista". A partir d'aquesta 40ena edició, s'exclou al Club Natació (té un reconeixement apart), i això permet a la JAS guanyar el títol de “Entitat mes Destacada de Sabadell” en sis anys consecutius: 1992, 1993, 1994, 1995, 1996 i 1997, rècord insòlit.

1993.- La JAS fitxa a 6 atletes marroquins per una temporada i els allotja en un pis llogat. Anteriorment, només 3 atletes estrangers havien defensat la samarreta de la JAS : el suec Anders Anderson (1974), el nord-americà Jim Thomas (1980) i l'argentina Silvia Aguiñaga (1991). Un d'ells (Tijani Rahmouni) guanya la “Sant Sebastià”, mentre que, un altre (Khalid Kannouchi), 6 anys més tard, guanya la marató de Boston i estableix un nou rècord mundial (2h 05' 42 ).

Esportivament, la JAS torna a viure uns moments dolços, brillant els seus equips en totes les categories; l'equip absolut (homes i dones) competeix a la 1ª Divisió Nacional, l'equip júnior (homes i dones) queden campions de Catalunya i arriben a la final del Campionat d'Espanya per clubs, i es guanya la Diada de l'Atletisme Català de promoció sobre més de 70 clubs classificats.

Tot i que només han passat 4 anys des de la seva inauguració, el tartà de l'Estadi (en ser defectuós) ja està apedaçat per anar tapant els forats que han anat apareixent durant bastant mesos enrera. La manca de pressupost impedeix canviar tot el paviment sintètic. Com a mesura de pressió, la JAS sol.licita a la RFEA l'organització d'un gran campionat, amb l'esperança que l'Ajuntament (o altres institucions) arreglin l'Estadi. Es concedeix el “Torneo Federaciones”, però 15 dies abans la Federació el suspèn (es fa a Serrahima) perquè l'Estadi de Sant Oleguer no reuneix les condicions per una prova d'aquest nivell.

Es disputa per 1a vegada una prova de perxa femenina a l'Estat espanyol. Fou durant els campionats de Sabadell, i es pot considerar la JAS com a pionera d'aquesta nova disciplina atlètica dins el calendari femení.

1994.- L'equip júnior femení es proclama subcampió d'Espanya de pista coberta. Es tracta del millor èxit aconseguit mai per un equip femení en pista.

Sílvia Delgado inaugura el rècord d'Espanya absolut de salt de perxa i inicia els historials de campiona de Catalunya i d'Espanya. Al 1996, participa als Campionats d'Europa “indoor” (1ª atleta en la història del club que ho fa).

1995.- El cros de Sant Sebastià canvia una vegada més d'escenari i es disputa al cèntric Parc de Catalunya, ja que ofereix una millor infraestructura que l'apartat però majestuós bosc de Can Déu. En 1996, 1998 i 2003, es disputa conjuntament amb el Campionat de Catalunya de Cros.

L'Ajuntament de Sabadell, sota la iniciativa de la JAS i amb el recolzament del CNS, accepta la proposta que els títols de Campió de Sabadell i de Recordista de Sabadell, obtinguin el reconeixement oficial per part municipal. Es tracta de la primera ciutat catalana que ho fa.

La revista Atletismo Español (núm. 472) publica la taula dels rècords de Sabadell absoluts, i és la primera vegada que es publiquen els rècords d'una ciutat. La recopilació de rècords que va iniciar en Joaquim Candela abans de la guerra, que va arxivar amb gran meticulositat en Josep Company durant 40 anys i que ha continuat en Ricard Rof fins a l'actualitat, obté un merescut reconeixement estatal.

La JAS apareix dins del Llibre dels Rècords Catalans de 1995 com a 150 rellevistes d'un mateix club. Tots ells, socis de la JAS , estableixen un nou rècord català de 100 x 400 masculí i 50 x 400 femení.

1996.- La JAS celebra el 75 aniversari de la seva fundació com a entitat. Un ex-president, en Josep Mª. Antentas, és elegit president de la Comissió que prepara els actes commemoratius. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Pujol, accepta la Presidència d'Honor d'un comitè en què, entre altres, figuren: Joan Antoni Samaranch, President del COI, Antoni Farrés, Alcalde de Sabadell, José Mª Odriozola. President de la RFEA..

 Per commemorar el 75è aniversari, la JAS sol.licita a la RFEA l'organització del Campionat d'Espanya júnior. La Federació el concedeix, però, condicionat a una millora del paviment sintètic. Tècnicament requereix uns 30 dies per canviar el tartà, però, el problema és quina institució assumeix el cost.

Durant tot l'any es fan gestions amb l'Ajuntament i la Generalitat per no perdre el Campionat. Ningú no vol fer-se càrrec del manteniment de l'Estadi, i, finalment, quan només queda 1 mes pel Campionat, la Federació es veu obligada a canviar de seu (un altre cop Serrahima). I un altre campionat perdut.

En el transcurs del “Trofeu 75è Aniversari” es disputa amb caràcter oficial, i per primer cop a Europa Occidental, una prova d'obstacles femenins ( 2.000 m ). Rosa Mª Morató (JAS), n'és la guanyadora d'aquesta històrica cursa.

Dins els actes programats pel 75è aniversari, destaca el muntatge d'una exposició commemorativa al Casal Pere Quart. En la seva inauguració es presenta, i com a novetat, un CD-Rom commemoratiu de la història de la JAS (és el primer que apareix a nivell estatal referent a un club atlètic). També es presenta la web del club (amb col·laboració de Sumi-Informàtica), i s'esdevé en el primer club atlètic de l'Estat en connectar-se a la xarxa d'internet i tenir web pròpia (inclús, 3 mesos abans que la pròpia Federació Espanyola).

La Festa Social de la JAS (últim acte de l'aniversari) se celebra amb 302 comensals (màxima assistència de totes les edicions), i entre ells, el propi President de la Federació Espanyola. En el transcurs del dinar, s'atorguen el premis “JAS-MARCA” (creats 4 anys abans), però que per primer cop eren patrocinats pel propi diari “Marca”, com a reconeixement a la seva difusió aprofitant el doble significat de la paraula marca.

A final de temporada, la JAS encapçala el Rànquing Nacional juvenil masculí. És la primera vegada que un equip de l'entitat apareix en el 1er lloc d'un rànquing estatal.

1998.- Es disputa per 1er cop a Europa la prova oficial d'obstacles per les dones ( 3.000 m ) després que, justs pocs dies abans, la IAAF aproves durant el seu Congrés la inclusió d'aquesta nova prova (a l'igual que el martell) dins el calendari femení. Aquesta històrica cursa té lloc durant els Campionats de Sabadell.

1999.- L'equip femení absolut de la JAS es proclama Campió d'Espanya de clubs 2ª categoria, èxit que repetiria l'any següent (2000).

S'estableix l'oficiós rècord Guinness en fer l'equip de relleus més nombrós possible (272 rellevistes), tots diferents i tots del mateix club, en completar cada un d'ells una volta a l'Estadi ( 400 m ). Guinness no reconeix el rècord com a tal (272x400) però tampoc demostra que cap equip hagi superat mai a la JAS en quant a nombre de rellevistes. Tot i així, va tenir un ampli ressò per TV3.

El nou Alcalde de la ciutat, en Manuel Bustos, compleix la seva paraula electoral, de manera que la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Sabadell aprova el pressupost per una completa remodelació de l'Estadi Atlètic per 465 milions de pessetes. Tot i així, traves burocràtiques enredereixen l'inici de les obres més de 2 anys.

2000.- La JAS classifica a 7 equips (sobre 8 possibles) pel Campionat d'Espanya de Cros per clubs (Tarancón), i és el 2on club amb més equips participants (només superat per Marathon), sent també l'edició en què la JAS ha aportat el màxim d'equips de la seva història.

L'Assemblea Extraordinària de Socis acorda la compra d'un pis al barri de la Concòrdia , amb la finalitat de començar a tenir patrimoni propi (inexistent fins el moment).

Novament, la JAS surt elegida com a “Entitat més Destacada” de Sabadell, en un any tant significatiu com el del canvi de segle (2000). Dos anys més tard, i en el transcurs de la “50ena Festa de l'Esport”, es torna a repetir l'èxit.

2001.- En motiu del 40 è aniversari del Cros Sant Sebastià, apareix publicat el llibre “Cros de Sant Sebastià; 1962- 2001 , patrocinat per Caixa de Sabadell, i escrit per l'expresident de la JAS , en Josep Mª Antentas.

L'atleta de Viladecans, Beatriz Pascual, medalla de bronze en marxa en els Campionats d'Europa Júniors. Anteriorment, només Carme Valero (4ª en 1.500 en 1973), i Marc Ruiz (4art en 3.000 obs en 1993), havien estat a punt de fer podium.

2002.- Es disputa el 41è Cros Sant Sebastià, organitzat, i per primer cop, conjuntament amb l'Ajuntament de Sabadell. Això permet dotar d'una millor infraestructura a l'esdeveniment, de manera que s'utilitza per 1er cop el xip electrònic en una cursa de cros a nivell català (sense ser campionat oficial), el que facilita que es disputin dos curses alhora (i alternant dos circuïts), amb la conseqüent reducció de temps (en total es disputen 15 curses en 3 hores).

L'èxit global obtingut fa que a partir d'aquesta edició, Ajuntament i JAS, organitzin cada Sant Sebastià.

La samarreta de la JAS canvia de disseny (combinant 2 blaus, en lloc d'un de sol) adaptant-se a un estil més modern d'acord amb l'època actual. El nom del club també s'imprimeix a l'anvers.

Se celebra la 50ena edició de la història dels Campionats de Sabadell (iniciats 70 anys abans, en 1932). L'Estadi es troba en les pitjors condicions possibles, però és l'última competició que s'hi disputa abans de la seva rehabilitació. Inclús, i degut a l'anunci de l'imminent inici de les obres, el Campionat es disputa en una data gens habitual (abril en lloc del tradicional octubre), per no perdre l'edició d'enguany. En acabar el campionat tots els presents (participants, jutges, directius, acompanyants,… inclús el regidor d'Esports, Josep Manel Piedrafita), efectuant una emotiva i simbòlica última “Volta Popular” a l'Estadi.

S'inicien les obres per remodelar l'estadi Atlètic Municipal de Sant Oleguer. Subvencionat per la Diputació de Barcelona (220 milions de pessetes), es renova el paviment sintètic, gespa, grades, i es construeix una torreta per la foto-finish i un edifici per la nova Secretaria del club i altres serveis (gimnàs, aula, infermeria i bar). L'Estadi queda pràcticament tancat durant 14 mesos per les obres i els atletes han d'anar a entrenar a les pistes de Rubí.

L'equip absolut masculí es proclama campió de la Lliga Catalana (estrena nou format sense la participació dels tres equips de la Divisió d'Honor).

Miguel Quesada i Beatriz Pascual participen als Campionats d'Europa Absoluts (Munich), en els que la selecció espanyola obté el millor èxit de la seva història. Anteriorment, només 2 atletes de la JAS hi van participar: Carme Valero (Roma-74) i Montse Pujol (Praga-78).

La JAS crea una nova cursa: “Rodant Riu Ripoll”, en un dia tan significatiu con el de Sant Esteve. L'èxit de participació, prop de 250 atletes, obliga a continuar l'experiència.

2003.- Les obres per la reforma de l'Estadi s'allarguen més del que estava en principi previst, malgrat tot permet disputar una nova edició del Campionat de Sabadell (la nº 51). Encara que l'Estadi no està totalment remodelat (falten les grades), es tracta de la 1ª competició que es disputa a les noves pistes d'atletisme des de la seva rehabilitació.

2004.- L'Ajuntament de Sabadell (única ciutat catalana interessada), presenta el projecte guanyador per la construcció de la futura nova Pista Coberta de Catalunya, dins el complex esportiu de Sant Oleguer (prevista just a 400 metres de la pista a l'aire lliure). Té el suport de la Federació (doncs la pista de Vilafranca presenta masses inconvenients), i la possible subvenció de la Diputació i Generalitat….si el Consejo Superior de Deportes signa. Tot i les ganes de totes les institucions, la manca de pressupost impedeix fixar l'inici de les obres.

S'inaugura l'Estadi d'Atletisme “Josep Molins” -20 de març- . L'Ajuntament de Sabadell reconeix així la seva labor desenvolupada per l'atletisme sabadellenc durant més de 50 anys vinculat a la JAS , i bateja amb el seu nom la reforma de les pistes d'atletisme. Aquesta millora de la instal·lació permetrà acollir grans esdeveniments atlètics, com per exemple, tots els Campionats de Catalunya possibles (6) dins aquella mateixa temporada (absolut, promesa, júnior, juvenil, universitari, i el veterà), a més de la Final de la Lliga Catalana.

La JAS organitza el Campionat de Catalunya Absolut per 3er cop en la seva historia -els dos primers però, en pista de cendra, 1965 i 1967-. Han estat 37 anys perquè Sabadell torni a ser seu d'aquest campionat.

L'organització del encontre internacional júnior "4 Motors per a Europa" supossa per 4ª vegada en la història - encara que els altres 3 en la dècada dels 60-, Sabadell torni a acollir un encontre internacional de seleccions. En aquesta ocasió, s'enfronten Catalunya, Baden Württemberg, Lombardia i Rhone Alps.

Participació de Beatriz Pascual a la Copa del Món de marxa. Es classifica la 18ª (Espanya queda 4ª) i assoleix la mínima olímpica.

Miguel Quesada (enguany amb fitxa pel F.C.B.) participa als Jocs Olímpics d'Atenes, i es converteix així amb el 4art atleta olímpic sabadellenc. Menys sort té Beatriz Pascual, a tant sols 10 dies de l'inici de les olimpiades es lesiona.

Es disputa a Gante (Bèlgica), un encontre amistós entre un club atlètic local, el C.N. Banyoles i la JAS. Es tracta del 2on desplaçament més llunyà de la història fet per l'equip de la JAS ( el més llarg és en 1992, quan es competeix a la República Txeca).

El "Mundo Deportivo" publica un reportatge dedicat a la JAS (cada setmana nomès apareix un club català de qualsevol esport). La recent inauguració de l'Estadi propicia la seva publicació..

Per primera vegada en la història es celebren eleccions per a la presidència de la JAS. Desprès de 12 any, Ricard Rof no es presenta a la re-elecció (president amb més anys al càrreg) i apareix per 1ª vegada més d'un candidat per ser president, el que provoca la convocatoria d'unes eleccions. Sobre un cens de 555 electors, voten 244 (45%). Per 156 vots a 81, Josep Molins s'impossa a Jaume Amiel.

2005.- La J.A.S. organitza el Campionat d'Espanya Promesa, sens dubte la competició en pista més important que mai s'ha organitzat a l'estadi. Prova de la qualitat del campionat són els 42 atletes que van assolir la marca mínima de participació pel següent Campionat d'Europa sub-23 (Erfurt).
Es crea la secció paralímpica.

Finalment hi ha acord entre institucions i es signa el conveni per la construcció de la pista coberta de Catalunya entre Lissavetzky -Secretario de Estado para el Deporte) i Manuel Bustos -Alcalde de Sabadell-. Sota un pressupost de 10.626.337 €, les obres financiades per l'Ajuntament, Generalitat, Diputació i Consejo.

2006.- Visita als terrenys om s’ubicarà la futura pista coberta de Catalunya sota la presència de Bustos (Ajuntament), Lissavetzky (Consejo), Niubó (Generalitat), Alcover (Diputació), Odriozola (R.F.E.A.), Cuyás (F.C.A.).
Els propis arquitectes, Corea i Morán, confirmen que el seu projecte serà presentat al MOMA de Nova York.
L’objectiu és que sigui una realitat al 2008.

Neix “L’Associació Esportiva Mitja Marató Sabadell” –formada pels tres clubs locals JAS-CNS-California Sports-, sota el recolzament de l’Ajuntament, amb l’objectiu d’organitzar conjuntament la  “½ Marató Ciutat de Sabadell”, paral·lelament amb la cursa de la Festa Major.

Miguel Quesada es classifica 5è en la final dels 800 m.ll., després de guanyar una semifinal, dels Campionats d’Europa (Goteborg), protagonitzant la millor gesta d’un atleta masculí sabadellenc de la seva historia. El propi Quesada, dies després, és seleccionat per l’equip europeu (reserva) per la Copa del Món on Europa es proclama campiona.