|
No ha pogut ser! El primer intent per fer
la Matagalls-Montserrat va acabar amb abandonament per lesió al km. 52 (les
Arenes), desprès de 11 hores i mitja de caminada. Aquí va la meva petita
història. Som un grup d'unes 15
persones de la Agrupació Sant Jordi. Els bons oficis del nostre
"presi" (Josep Bernaus) ens permet disposar d'una autobús propi que
ens porta fins a Coll Formic i poder sortir dels primers (a les 17'33 h.)
Durant l'espera em trobo amb l'Emili Sisquella que em dona bons consells
"Es la teva primera vegada. No miris el temps que fas, sols procura
acabar-la". Comença la caminada i el nostre grupet es fracciona en 4,
cadascú al seu ritme. Jo vaig en el segon grup i intento
enllaçar amb els del primer i al intentar aprofitar un tram de
baixada per córrer, trepitjo malament i s'hem doblega el peu esquerre on
ja havia patit diverses lesions. Pren un antiinflamatori i decideixo
continuar baixant poc a poc fins a Aiguafreda i allà en funció de com em
trobi continuar o agafar el tren de tornada. Arribo a Aiguafreda i noto que
les molèsties al peu son suportables, així que decideixo continuar, amb
un company (l'Eduard Albareda) que està esperant. Fem el tram fins a
Sant Llorenç caminant amb precaució i ja amb obscuritat, fent
servir la llum de front. Em donen enveja altres participants que porten
una llum molt més forta (hi vaig maleint al venedor de Decatlhon que me ha
venut la llum dient que seria suficient). La molèstia al peu va disminuït
i em vaig animant. Un cop a Sant Llorenç busquem el bar que m'ha
recomanat l'Emili, però esta tancat! Fem una petita aturada per curar
una ampolla al peu (buidar-la i tapar-la amb "Compeed"),
i seguim endavant. Camí del 5è control el peu ja no em fa mal i vaig
confiant, i de sobte un altre vegada es doblega i ara rodolo al terra pel
dolor. Arribo com puc fins al punt on ens espera un cotxe de suport (Les
Arenes). Malgrat que no estic gaire cansat i que el peu ja fa menys dolor,
tinc clar que amb aquella situació i amb 30 km. per endavant no puc
arriscar-me a continuar i trencar-me del tot, i per tant decideixo abandonar
en aquell punt. Al cap de 24 h. no tinc
clar si ho intentaré un altre any; les sensacions viscudes aquesta nit encara
estan massa a prop. Joan Antoni Monferrer, Matagalls
2002 - 15 de setembre de 2002. |