Ahir suposo que vaig ser l’únic (o dels pocs) que després de la marató se’n va anar a treballar, o sigui que no vaig poder fer una explicació detallada, encara que vaig tenir temps de penjar alguna foto.
Ja tinc al sac la primera de les 5 maratons consecutives que m’he proposat per aquesta tardor. Evidentment, com ja havia dit, la vaig disputar a un ritme molt suau, amb l’únic objectiu de no passar de les 4 hores, per no perjudicar el meu cos de cara a les 4 maratons que venen. Per tant, vaig ajustar des del començament el ritme entre 5.30 i 5.40, controlant en tot moment que les pulsacions estessin en una zona totalment aeròbica, per evitar patiment als músculs. De fet, la primera mitja la vaig fer sempre per sota de les 140 pulsacions, i només al final vaig pujar fins a les 145, però la mitjana donada pel pulsòmetre és de 140 justes. Per tant, cap problema...
Realment, tot va anar com una seda. Ni un mal moment, ni un dubte. Res de res. Ritme constant i anar fent. Vaig tenir l’oportunitat de petar la xerrada amb diversos corredors, la majoria desconeguts, i així la cursa es va fer més amena.
La mitja la vaig passar en 1.57, i si la segona em va sortir en dues hores justes va ser perquè em vaig aturar dues vegades per “qüestions tècniques” (potser em vaig sobrehidratar) i dues més a saludar la Cristina, que es va situar estratègicament per donar-me les sals minerals i un petit “pack” de mel líquida, que sempre ajuda a no tenir una baixada en els quilòmetres finals.
En la volta final al Canal Olímpic vaig coincidir amb el Lupasi, que anava en bicicleta animant un noi de la seva colla que lluitava per baixar de les 4 hores. Em vaig quedar amb ell i va aconseguir de sobres l’objectiu. Quan vaig creuar la línia d’arribada, el cronòmetre oficial marcava 3:57:49, i el meu (igual que el xip) un temps real de 3:57:27. Per tant, primer objectiu complet. Ja he cobert els primers 42.195 metres dels 211 quilòmetres que faré fins el 5 de novembre!
Deixant de banda les meves sensacions personals, totalment positives, m’he de referir també a la impressió que em va provocar aquesta marató. L’any passat la vaig seguir en moto per motius de feina i ahir vaig tenir l’ocasió de conèixer-la com a corredor. La veritat és que em va agradar, tot i que prefereixo les maratons més multitudinàries i, sobretot, amb més ambient als carrers. El circuit, però, és molt bo si es vol fer alguna marca concreta perquè és completament pla. Ahir, a més, no va fer vent i la humitat tampoc va ser exagerada per estar al costat del mar, o sigui que crec que les condicions eren prou bones per fer-ho bé. Alguns han criticat el fet que s’hagin de fer tants camins d’anada i vinguda pel passeig marítim de Castelldefels, però jo ho vaig trobar divertit. Ja que no erem gaires (354 acabats segons la classificació), almenys així teníem l’ocasió d’anar-nos veient. Va ser especial el moment en què em van “doblar” el Benito Ojeda i el Víctor Gonzalo (en aquell moment ja vaig saber que guanyaria el Benito), i també em va agradar molt poden anar saludant tots els coneguts quan ens anàvem creuant.
L’única “errada” de l’organització va ser la col.locació equivocada del cartell del km 18, que estava abans del 30, quan en tots els altres punts quilomètrics sempre venia primer el de la segona volta que el de la primera. La resta, perfecte.
En general, doncs, una bona marató per començar el meu “repoker”. Ara ja penso en la segona, diumenge que ve a Amsterdam. Aquest matí les cames no em fan gens de mal i suposo que fins i tot podria entrenar, o sigui que sembla que tot està en ordre.
Finalment, voldria agraïr públicament els detalls que va tenir amb mi l’organització, que em va donar el dorsal 68 (era la meva 68ena marató) i fins i tot em van cridar al podi quan vaig arribar per donar-me un trofeu molt bonic, que ja tinc posat en un lloc preferent a casa.
Enhorabona a tots els que vau córrer, gràcies als que ens vau donar suport i...cap a la 69ena!!!!!!!!