La capital canadenca, Ottawa, va ser l'escenari de la meva marató número 64, el passat 29 d'agost.
Realment, em va anar de
conya. Jo la posaria entre les 3 més plàcides de la meva vida, ja que no vaig
patir gens i em va sortir la marca que esperava, fins i tot un parell de minuts
menys. Potser és perquè m'havia posat el llistó molt baix, però prefereixo que
em quedi aquesta bona sensació que no pas haver-me hagut d'arrossegar en els
últims quilòmetres, com sol passar quan un es posa un ritme massa optimista...
El dia va ser fantàstic. Tot i les previsions, no va ploure gens, però tampoc
no va fer ni sol ni vent. La temperatura, ideal. Al matí, com que vam començar
a les 7, deviem rondar els 13 ó 14 graus, i després va pujar però no crec que
arribés a passar mai dels 20. Jo portava gorra per la pluja o pel sol, però,
insisteixo, no va fer cap de les dues coses...
Vaig sortir molt ben situat perquè la sortida era mol ampla i la gent,
disciplinadíssima, es posava en els corrals pertinents. Erem uns 3.500, però
per megafonia van dir que s'havia batut el rècord d'inscrits en el total de les
curses que es feien, amb més de 26.000 participants. Cal dir que hi havia, a
més de la marató, una mitja, un 10.000, un 5.000 i una cursa de patins.
Després de l'himne canadenc, escoltat amb un gran respecte igual que els seus
veïns del Sud, es va donar el tret de sortida. Només vaig trigar 16 segons a
passar per l'alfombra.
El quilòmetre 1 el vaig passar a 5.00, i en el segon ja em vaig posar un xic
per sota, com tenia previst. Els parcials cada
Del 0 al 5, 24.45
Del 5 al 10, 24.48
Del 10 al 15, 24.32
Del 15 al 20, 24.59 (amb paradeta a pixar...)
La mitja la vaig passar en 1.44.40 de temps oficial, 1.44.24 de temps real.
Anava molt còmode i, sense voler, vaig deixar anar el fre de mà i vaig
accelerar una mica, però sense passar-me. El paissatge era molt bonic. Vam
passar per unes zones residencials amb unes cases espectaculars. Collooooons,
com viuen els canadencs!. També vam passar pels llocs més cèntrics de la
ciutat.
Els parcials de la segona mitja han estat aquests:
Del 20 al 25, 24.08
Del 25 al 30, 24.19
Del 30 al 35, 24.40
Del 35 al 40, 24.18
Del 30 al 35 em va sortir una mica més lent perquè hi havia l'única pujadeta
apreciable, en un pont sobre el riu Ottawa. Del 35 al 40 vaig tornar a anar
molt bé i els 2 últims quilòmetres i els
Vaig quedar el 472 de 3.232 acabats i, el què és més important, la primera
mitja la vaig fer en 1.44.24 i la segona en 1.43.00. Com manen els manuals!
L'organització va ser perfecta. Hi havia avituallaments cada
En el km 33 me'n van donar un altre i el vaig agafar, amb la intenció de
guardar-lo per si punxava més endavant. Me'l vaig posar a sota la gorra sense
adonar-me que me l'havien donat obert. La cosa té lògica perquè el primer
l'havia hagut d'obrir amb les dents i no havia estat gaire fàcil. Encara no
feia 5 segons que el portava sota la gorra quan vaig començar a notar que se
m'enllerdaven tots els cabells. Ràpidament vaig mirar què passava i, quan em
vaig adonar del tema, em vaig cagar amb tota la policia muntada del Canadà.
Vaig llençar la gorra i el putu gel i vaig continuar corrent, amb uns cabells
més engominats que el Mario Conde...
En fi, una anècdota més per quan faci el llibre de les meves maratons!
Al final, doncs, una més al sac. La sisena (i última) de la temporada, la
tercera del 2005 i la 64ena de la meva carrera. I seguimos para bingo!
La pròxima, si no hi ha res de nou, el 25 de setembre a Berlín!!!