Crec que la conclusió no pot ser més positiva. Francament, no em pensava que fos tan fàcil arrodonir aquest repoker i, ni molt menys, que aniria rebaixant el temps en cada marató...
Crec que la clau de tot és no equivocar-se mai amb el ritme ni deixar-se portar per l'eufòria en cap moment. El control dels temps de pas i de les pulsacions és imprescindible per assegurar-se que no s'entra mai en la fase "anaeròbica" i que, per tant, els músculs no pateixen cap desgast extra. Només el de l'impacte natural del córrer, que aquest és inevitable.
Resumeixo el balanç de les cinc maratons:
1a (8 d'octubre). Marató del Meditarrani: 3:57:27 (a 5:38 el km)
2a (15 d'octubre): Marató d'Amsterdam: 3:56:39 (a 5:37 el km)
3a (22 d'octubre): Marató de Chicago: 3:55:10 (a 5:34 el km)
4a (29 d'octubre): Marató de Washington: 3:53:17 (a 5:32 km)
5a (5 de nov.): Marató de Nova York: 3:48:23 (a 5:25 el km)
La mitjana de les 5 maratons és de 3:54:11 (a 5:33 el km)