De les maratons importants del calendari
internacional, tenia pendent la de Berlín. El fet de disputar-se el mes de
setembre havia estat sempre un impediment, ja que això implica entrenar fort
almenys des de primers d'agost, cosa realment complicada per als que no ens
agrada la calor. Aquest any, però, vaig decidir aprovar l'assignatura pendent.
Berlín ja forma part del meu historial de maratons.
Realment, els esforços estiuencs van valer
la pena. La marató de Berlín no em va defraudar en absolut, i fins i tot
m'atreviria a dir que s'ha convertit en la millor marató d'Europa. Fa temps que
no vaig a Londres (que pot ser l'altra candidata al títol), però dubto que
superi l'ambient i l'organització que vaig veure a la capital alemanya. No
entenc com, en tan poc temps, Berlín ha pogut fer aquest salt. De fet, veient
la ciutat, es té la mateixa impressió. Només fa 16 anys que va caure el mur, i
realment sembla una ciutat nova, sense distinció del què era l'Est i l'Oest.
Centrant-nos en la marató, tot em va semblar perfecte. Muntar una marató per
més de 30.000 persones és molt fàcil de dir, però molt complicat de fer. Tot ha
d'estar previst, des de la fira del corredor, fins que s'ha retirat l'última
tanca del circuit. I realment, el corredor se sent en tot moment magníficament
tractat. Sembla mentida, però no es fa cua per res. Tot està perfectament
pensat. Amb això, i si hi afegim que durant la cursa hi ha més d'un milió de
persones al carrer, amb moltíssims punts d'animació musical, i que el circuit
passa per tots els punts interessants de la ciutat, no crec que valgui la pena
afegir gran cosa més…
L'únic punt crític seria que els avituallaments només estaven situats a la
banda dreta. Això provocava un greu col.lapse i xocaves constantment amb els
companys. Realment, era un impediment per a la gent que anava a fer marca, ja
que es perdia molt temps. A més, no donaven ampolles, sinó gots, encara que
això és inevitable en una marató tan multitudinària. Certament, es notava molt
que era una marató multitudinària. La sensació d'haver de frenar i perdre el
ritme perquè els del davant et tallaven es notava durant tota la marató, cosa
que no havia viscut mai fins ara, ni a Nova York ni en cap de les
ultramultitudinàries. Recordo que en el km 37, quan havia començat a anar “per
feina” perquè no em podia encantar si volia baixar de 3.30, gairebé em vaig
haver d'aturar en un revolt en què agafàvem un carrer més estret. Això en el
37!. Una cosa així no l'havia viscut mai…i això que la d'ahir era la 65ena!!!
En qualsevol cas, la majoria del circuit passa per avingudes molt àmplies, i
s'ha de dir que, en general, no hi ha problema per córrer, encara que sempre
tens la sensació d'anar “atapeït” per tot arreu. Lògicament, amb la gent que
estàvem corrent i els milers d'espectadors que t'animaven en tot moment, no et
podies avorrir en cap moment!
Personalment, Berlín suposava per a mi
afegir una altra ciutat olímpica al meu historial. Ja en tinc 10...però encara
me'n falten 12!. També era un pas més cap a un altre objectiu: arribar a les 50
maratons per sota de les 3 hores i mitja.
Així doncs, vaig decidir córrer a 5 minuts
per quilòmetre durant la primera mitja, per accelerar lleugerament en la segona
i arribar entre 3.28 i 3.29. Era el mateix objectiu del meu company Josep Maria
Farrés, del Fila-Domingo Catalán. Ens vam trobar davant de les escales del
Reichtag i, després de deixar les bosses als camions que ens tocaven, sense cap
mena de cua, vam entrar al “corral” de la lletra E, que era l'últim de la
primera de les tres sortides que hi havia. Teòricament ens havíen de donar un
globus a cada u, però ja s'havien acabat. En qualsevol cas, quan vam sentir el
tret de sortida, la imatge dels globus enlairant-se va ser espectacular. Vam
trigar prop de 3 minuts a arribar a la línia de sortida. Aleshores, lentament,
vam començar a córrer enmig de la immensa multitud.
Anàvem parlant i de cop ens vam trobar amb el Biji, un company del fòrum del
10de1000.com. Ens va dir que li semblava bé anar al ritme de baixar de 3.30, o
sigui que ja erem tres a la colla!. El primer quilòmetre el vam passar amb
5.19, i el segon amb 5.06. El temps perdut no era gran cosa. Jo sempre tinc la
teoria que s'ha de fer més ràpida la segona mitja, o sigui que no calia
amoïnar-se per recuperar el temps perdut.
El parcial del km 5 va ser de 25.23 i del 5 al 10, de 25.10. S'ha de tenir en
compte que molts quilòmetres ja els fèiem al ritme previst (entre 4.53 i 4.57),
però quan hi havia un avituallament perdíem molt temps, pel tema que he
explicat abans de les aglomeracions a la banda dreta, i aleshores ens tornaven
a sortir quilòmetres a 5.12 ó a 5.15… D'aquesta manera, era molt difícil
recuperar els segons perduts del ritme de 5.00. A més, si calcules anar a 5 clavat,
fas 3.30 al quilòmetre 42…però queden els
Així les coses, i després de fer el parcial del 10 al 15 en 25.07, i el del 15
al 20 en 24.37, ens vam plantar a la mitja marató en 1.45.51. Era evident,
doncs, que haviem de fer la segona mitja més ràpida que la primera si volíem
baixar de 3.30. En qualsevol cas, l'error hauria estat començar a augmentar
exageradament el ritme, o sigui que vam continuar encara en plan conservadors.
El parcial del 20 al 25 va sortir en 25.03. Aquí el Biji es va quedar i ja no
vam saber res més d'ell. El parcial del 25 al 30 va ser de 24.42 i l'acumulat
de 2.29.59. Per fi havíem restat els segons perduts del ritme de 5.00…però
faltava guanyar el minutet dels
Del 30 al 35 vam fer 24.48, o sigui que només havíem guanyat 12 dels teòrics 60
segons. Calia posar-se les piles. Del 35 al 38 vam anar a 4.50, però aleshores
el Josep Maria va començar a patir per aguantar el ritme i em va dir que me
n'anés tot sol. En el 39 només em faltaven 15 segons per recuperar i vaig
decidir guanyar-los de cop, per poder anar a 5 clavat, si calia, del
Finalment, pel què fa a les figures,
aquesta vegada no hi va haver rècord del món. En categoria masculina va guanyar
el kenyà Philip Manyim, amb un temps de 2.07.41, davant de cinc compatriotes i
un etíop. Com sempre, els africans dominen les maratons importants del
calendari mundial. En dones es va imposar la campiona olímpica, la japonesa
Mizuki Noguchi, amb un gran registre: 2.19.12, una marca a l'abast de Paula
Radcliffe i ben poques maratonianes més.