Repetint l'experiència de fa dos anys, he tornat a fer dues maratons en una setmana. El 26 d'octubre vaig córrer la de les Cascades del Niàgara i set dies després la multitudinària marató de Nova York. Em va semblar la millor manera de celebrar el vintè aniversari de la meva primera marató, que vaig córrer l'últim diumenge d'octubre del 1983. Al Niàgara vaig recordar la data i a Nova York vaig homenatjar l'escenari del debut.
La marató del Niàgara és modesta, amb poc més de 1.000 inscrits, i té la particularitat que surt dels Estats Units, concretament a la ciutat de Buffalo, i entra al Canadà al cap de 7 milles. Aleshores segueix sempre en línia recta al costat del riu Niàgara fins a les cèlebres Cascades. El paissatge és fantàstic, molt relaxant i gairebé idíl.lic. El problema és el clima. Habitualment hi fa molt vent, però aquest any va ploure durant tota la cursa, amb temperatures inferiors als 10 graus.
El nivell és baixet. Només 24 atletes van baixar de les tres hores. Jo vaig quedar entre els 300 primers, amb una marca superior a les 3 hores i tres quarts...
La marató de Nova York va ser una cosa completament diferent. Es va tornar a batre el rècord d'arribats, amb 34.703 i, contràriament al què és habitual, va fer força calor.
L'ambient continua sent el de sempre, amb una animació increïble durant tot el recorregut. La gent hi va amb el "xip" de passar-ho bé i viure la festa, i el percentatge d'atletes que baixen de les 3 hores encara és més petit que al Niàgara (només 420 dels 34.000). Jo anava al mateix ritme que la setmana anterior, però en els últims 10 quilòmetres les cames em van passar factura i vaig acabar fent 3 hores i 53 minuts. Amb tot, encara em vaig classificar entre el primer 20 per cent de corredors, cosa que prova el caire popular de la cursa.
Recentment he vist comentaris a atletisme.com sobre la conveniència de fer una marató com a entrenament per una altra. Suposo que la idea és fer la primera lenta i la segona "a tope". Aquest no és el meu cas, ja que jo vaig córrer les dues a ritme d'entrenament, però crec que si enlloc de fer-les només amb una setmana de marge, es busca una distància d'un mes, la cosa pot ser perfectament positiva.
En el meu cas, ja fa temps que faig les maratons a ritme suau, per disfrutar-les. Les marques que feia anys enrere ja no les repetiria i no val la pena patir. L'únic que m'interessa és anar ampliant la col.lecció. Ja en tinc 55.