La marató de València ja és al sac!. És la sisena de la temporada, després de les 5 seguides del "repoker" i suposa també la primera del 2007, un any en que, si les lesions em respecten, tinc la intenció de batre el rècord de maratons anuals de la meva carrera i sumar-ne un parell o tres més d'olímpiques, per anar completant el gran repte que tinc plantejat a llarg termini.
Vaig sortir amb els germans Joan i Climent Fernández amb la idea de començar al voltant de 5:30. Cap dels tres teníem massa clar com ens podia anar. Jo sortia de la lesió al bessó dret i no havia entrenat massa, el Climent també acabava de superar una lesió als isquios (a Granollers va fer més de dues hores) i el Joan havia entrenat poquíssim en les últimes setmanes.
Vam anar junts fins el km 27, després de passar la mitja gairebé en 1:56. A partir d'allà ells van augmentar el ritme i jo el vaig baixar una mica, perquè tenia molèsties al bessó esquerre (es veu que quan no és un, és l'altre...)
Al final vaig acabar bé, en 3:56:44, una marca gairebé igual a la d'Amsterdam, la segona del "repoker".
Ara toca pensar en la recuperació total i en fer la 74ena a Barcelona. Llàstima que per una no faré les noces de platí a casa...