LA CURSA DE LA MARATÓ. UN ESPORT PER A ATLETES VETERANS ?
| Quim
Martorell. El proper diumenge dia 19 de Març, tindrà lloc una nova edició de la Marató de Catalunya, que assoleix enguany una xifra ben significativa: els 20anys. Potser per aixó, i coincidint amb un cert estancament en quan a participació i dona- des les peticions dels atletes d´aconsseguir un final més planer, i per tant, més procliu a aconsseguir bones marques, els organitzadors han decidit de suprimir la famosa i temuda pujada final a l´Estadi de Montjuïc i instal.lar l´arribada just al darrera de les fonts del final del Passeig de Maria Cristina. Així mateix, i amb un clar intent de rellançament, s´hi ha incrementat notable- ment el pressupost, tot procurant d´aconsseguir la participació de la "èlite" del moment, i com a colofó, atorgant-li la condició de Campionat d´Espanya de Ma- rató 1.997, si finalment es posen d´acord espònsors i Federació. Noticiari apart, arribar a la vintena d´edicions ininterrompudes, mou inevitable- ment a la reflexió: En primer lloc, això demostra que la iniciativa començada fa vint anys, amb més il.lusió que mitjans, i que va congregar poc més d´un centenar d´atletes a la sortida de la primera edició, s´ha consolidat com a event esportiu de primer or- dre dins el calendari, demostrant que el fet de córrer curses de llarga distància a casa nostra, en sintonía amb la resta de països on es cel.lebren, no és flor d´un dia ni la dèria de "quatre joves aixalabrats". Precisament, i enllaçant amb aquesta darrera qüestió, si ens dediquem a registrar l´edat dels participants a les curses de Marató, no tan sols a casa sinó arreu, ob- servarem que encara que la majoria molt probablement són joves d´esperit, no ho són tant en quan a edat cronològica. En concret a la darrera edició de la Marató de Catalunya, l´edat mitjana dels participants es xifrava en 39,29 anys pels homes i 38,45 anys per les dones. Curiós oi ?. Immediatament sorgeix la pregunta inevita- ble: Com és que es produeix aquest fenòmen ?. I aquesta: Son les curses de llarga distància, i la Marató en particular, més recomanables per l´atleta madur i fins i tot veterà que no pas proves de menor quilometratge ??. Les respostes no són pas fàcils. Potser que anem primerament per la segona qües- tió, on l´explicació, si més no, sembla més " científica ". El procés d´adquisició de les capacitats motrius, iniciat ja en el nen petit, comprèn una sèrie de passos on es desenvolupen primerament les capacitats bàsiques: Velo- citat, Flexibilitat, Força i Resistència per aquest ordre, per a continuar després amb els elements de Coordinació i Modulació del moviment . És a dir, que primer es de- senvolupa la velocitat i la flexibilitat, i després les altres dues, fins arribar a una etapa ( més o menys cap al final de l´adolescència ) en que sobretot les tres prime- res es troben en la seva plenitut. Cap al final de la joventut i principi de l´anome- nada " maduresa ", s´inicia un lent declinar d´aquestes tres a la vegada que aug- menta poc a poc la resistència ( " endurance " pels anglosaxons ), que es manté estable, sempre que sigui convenientment entrenada, fins etapes força avançades de la vida. Per aquest motiu, sovint les proves de resistència ( aeròbiques ) són més adients i recomanades pels atletes d´una certa edat, ja que hi ha una major adap- tabilitat i per tant, major benefici pel cos i menys risc, més que no pas les de ve- locitat ( curses de poca distància ), flexibilitat ( salts ... ) o força ( llançaments ), més anaeròbiques , en les que presenten una adaptabilitat menor. En quan a la primera qüestió, molt més enrevessada, podríem començar per analit- zar la " procedència atlètica "dels corredors: * Un primer grup seria el dels corredors " de sempre ", amb un historial atlètic gairebé ininterromput, i que de forma progressiva han anat passant de proves de mig fons a les de fons i, finalment, com l´acabament d´un procés natural, a les de gran fons i Marató. Com és fàcil suposar, solen ésser els primers classificats a la majoria de les proves on intervenen. * Un segon grup estaría integrat per aquells atletes que ho havíen estat de més jovenets, i que per diverses circumstàncies varen deixar la competició, i fins i tot la pràctica regular d´activitat esportiva. Coincidint potser amb una etapa de la vida més estable (a nivell familiar: amb els fills ja més crescuts, i per tant menys demandants de temps; a nivell laboral: acabades les etapes d´" estudis " i d´asso- liment d´una feina estable), o bé senzillament per a trencar amb la vida sedentà- ria, avorrida, insana i plena de perills, que , un bon dia s´en van anar a les golfes o a l´armari per a rescatar de la pols les velles sabatilles la samarreta i els pan- talons curts, i un cop equipats, retornaren als antics camins i circuïts d´entre- nament. * No són pocs els que responen a les característiques de la persona que s´inicia en el món del córrer, quan ja ha complert certa edat, i que seguiría més o menys les mateixes característiques del grup anterior, per bé que sense l´etapa atlètica juvenil prèvia. En aquest grup no és infreqüent de trobar atletes que ho comen- cen a ser passada la cinquantena o més d´anys. * Finalment, un quart grup, menys nombrós, d´atletes més joves ( per sota dels 27-28 anys), que o bé han passat al món del gran fons després d´una curta etapa en curses de distàncies inferiors o directament accedeixen a la màgia i l´encís de la Marató d´entrada o provinents d´altres esports. Sembla doncs, que excepte alguna excepció, podríem agrupar als corredors de llarga distància en alguna de les tipologíes abans esmentades, que responen a uns models sòcio-personals, que, si bé són diferents, podem ja entreveure que guarden certes similituts: En primer lloc, són gent ( penso que inclosa la petita " èlite " ) que per sobre de tot ESTIMA L´ESPORT i ho fa amb senzillesa, molt lluny de les xifres astronòmiques que es mouen en altres modalitats esportives, però també amb la ferma convicció de que aqui l´ùnic que val és l´esforç personal pur, prèviament planificat i entre- nat, desprovist de cap altre condicionant. Representa per a tots, ACCEPTAR i ENFRONTAR-SE A UN REPTE , un repte personal que posa a prova la nostra capacitat de fixació d´objectius i planificació, la capaci- tat d´auto-exigència (sempre segons les nostres aptituts) i auto-disciplina d´entre- nament, la nostra capacitat d´auto-control i de saber vèncer les petites, i de vega- des no tan petites, adversitats que inevitablement sorgeixen durant el periode pre- vi d´entrenament, i preparar-se per a superar-les en cas d´aparèixer durant el de- senvolupament de la cursa. Es tracta doncs D´UN EXERCICI DE LES CAPACITATS FISIQUES i TAMBÉ PSIQUIQUES que serà el resultat de la nostra capacitat de maduresa en fixar un objectiu asse- quible, una acurada preparació i una " misse en scène " ben estudiades i planifi- cades. Per a finalitzar, podríem dir que vé a ésser UN MÓN PLÉ DE VIVÈNCIES D´ENRIQUI- MENT PERSONAL, on els conceptes d´auto-estima i auto-coneixement de les prò- pies possibilitats, l´esperit de lluita i autosuperació, la constància de l´esforç, el saber enfrontar-se i véncer les adversitats, la solidaritat amb l´esforç dels com- panys.... es barregen harmònicament per a tal de donar el fruit llargament buscat i desitjat, que no és més que UN IMMENS SENTIMENT DE SATISFACCIÓ PERSONAL molt difícil d´explicar i que conforma bona part de l´anomenada " MISTICA DE LA MARATÓ ". Totes aquestes connonacions que acabem de veure, i moltes més que no he es- mentat per no fer aquest article massa llarg, per la seva naturalesa, i perque la majoría són el resultat d´un progressiu procés evolutiu, madurat al llarg d´un cert temps d´experiències positives i no tan positives ( de tot s´aprèn ), resulta més llògic de trobar-les aglutinades en corredors d´una certa edat més que no pas en d´altres més novells. Dit d´altra manera, probablement el fet de decidir-se a córrer una Marató, sigui el final on convergeixen tota una sèrie de conviccions llargament experimentades, pulides i assumides al llarg d´un temps i que dema- na d´unes mínimes condicions físiques i també psíquiques per tal de que sigui experimentada amb joia i s´en pugui extraure tota la immensa riquesa de sensa- cions que hi porta implícita. |
Quim Martorell i Aymerich
Metge i corredor de maratons