LA "MÍSTICA" DE
LA MARATÓ
| Quim
Martorell. No hi ha gaire brogit, i l´ambient és força encalmat, malgrat els gairebé tres mil atletes que som arrenglerats rera la línea de sortida. Les rialles, bromes i comentaris que feiem amb els companys fa uns moments mentre ens feiem les fotos protocolàries o mentre escalfàvem pel Parc, semblen haver desaparegut com per art de màgia. Ha arribat per fi el moment culminant. D´aquí a pocs segons es donarà la Sortida a una nova edició de la Marató de Catalunya. Miro al meu voltant. Tots tenim al rostre la mateixa expressió.... estem concentrats i pensatius. Movem el cos fent uns petits moviments, en part per mantenir els muscles calents, i en part per a descarregar una mica el llògic nerviosisme d´aquests moments. Al meu costat hi ha en Jordi, company d´equip i de moltes hores de suor i esforç. També resta callat i pensatiu i mira al terra. Per un moment, em passa pel cap una visió ràpida i concentrada de tot l´entrenament acumulat des de quatre mesos enrera. No sempre ha estat fàcil entrenar. Sovint he sortit a hores intempestives de matinada, o al finalitzar la llarga jornada laboral. La pluja, el fred, el vent ..... han estat companys habituals d´entrenament. I una bona pila de quilòmetres recorreguts, les sèries, el "fartleck", la velocitat, el gimnàs, l´entrenament de resistència..... són molt bagatge acumulat. Les coses ben preparades, per força han de sortir bé !! em dic. De sobte, alço els ulls i torno a la realitat, al mateix temps que ha sonat el tret d´inici de la cursa. Aleshores comença el brogit.... començo a córrer de forma automàtica, sobretot empès per una gran massa al darrera meu que fa el mateix. És curiós, però, tan sols he recorregut un centenar de metres i noto que m´he alliberat del tot de la tensió d´abans de la sortida... com si tot hagués acabat, i no queda rés !!! penso. Gairebé sense adonar-me'n ja estic enfilant l´Avinguda Puig i Cadafalch, i ja veig l´imponent edifici dels Salesians.. " allà hi ha el quilòmetre 1 de la cursa ", m´avisa en Jordi. Efectivament, ja hem acomplert el primer quilòmetre !. comença, ara sí !! el compte enrera. Passar corrent pels carrers de la teva ciutat és una autèntica delícia pels sentits i la ment !!, sobretot en aquesta edició, en la que es fa més recorregut urbà. Familiars companys, amics i coneguts, ens criden pel nostre nom i ens donen diverses frases d´ànim. Fins i tot, desconeguts (almenys per a mí) també ens encoratgen en identificar la nostra samarreta com a pertanyent a un club local. Veritablement, és un petit privilegi ésser mataroní, en aquestes circumstàncies !!!. Som ja gairebé a tocar de la Carretera Nacional II, on hi ha el quilòmetre 5, i amb ell, el primer avituallament d´aïgua. Malgrat el cos encara no m´ho demana, el cap em diu que agafi una ampolla i begui; n´agafo una que m´ofereix una noia voluntària amb el braç estès. Quina feia que fan aquesta gent !!! sempre disposats i atents a oferir la seva col.laboració desinteressada en una feina que no sempre és valorada com es mereix. Hem passat el Pryca i un xic més enllà el plafó del quilòmetre 8. El cel, que era mig ennuvolat, es va aclarint i comença, tímidament a lluïr el sol, sort però que bufa un petit ventet de ponent que manté l´ambient fresc. Consulto el cos....de moment tot marxa. Em trobo molt bé i fresc quan arribem a completar el primer quart de cursa. Consulto el cronòmetre : anem bé de temps, fins i tot uns segons per sota del temps previst. Parlo amb en Jordi, em diu que va bé.. li veig un petit somrís a la cara. Està content. De ben segur que comença a experimentar les mateixes "bones sensacions" pròpies d´aquesta prova i que els maratonians coneixem tan bé. Són molt difícils de descriure... una barreja de sensacions : força, seguretat en tú mateix, esperit de superació, estratègia, acompliment del programa establert... a la ment : una profunda relaxació i sensació de benestar. No hi ha cabòries ni problemes... som aquí corrent la Marató !!!, i aixó és l´únic que compta en aquests moments !!!!. Un a un van desfilatant tots el pobles (de fet ara ja més petites ciutats) del Maresme costaner : Vilassar, Premià, El Masnou... la seva estructuració allargassada, afavoreix la disposició del públic en una llarga filera que ho fa més agradable. Hi ha força nens, alguns amb cara de sorpresa en veure passar tanta gent corrent, peró sovint són els més entussiastes. Molts d´ells paren la mà oberta, amb l´esperança de fer-la picar amb algun dels participants. Afluixo un xic el pas per picar un grup de petites mans esteses. Val la pena de perdre alguns segons,.... s´ho mereixen !!!. Just passada l´estació de tren de Montgat arribem a la meitat de la cursa. Ës hora de tornar a mirar el cronòmetre, comprovar el temps i fer noves estratègies de ritme. De fet anem força bé, encara que comença a apretar el sol.... caldrà beure aïgua en més quantitat i també begudes isotòniques, doncs la suor ja és considerable. A la Rambla de Badalona, uns grans altaveus emeten sense parar música per animar. Sona una cançó enganxadissa, popularitzada per una coneguda marca de cerveses. Sembla una festa !!. Molta gent, entre ells la meva família i companys que van seguint la cursa en tren, i un cop haguem passat, aniran cap a Barcelona a esperar-nos a l´arribada. No paren d´animar-nos, donar-nos aïgua i altres begudes.... Encara més "sensacions positives" !!! .... Creuem el Besós. Enrere hem deixat l´àrea industrial de Badalona i Sant Adrià, amb tota probabilitat, la zona més trista del recorregut. Som a Poble Nou. S´acosta el famós quilòmetre 30, i amb ell, el temut "mur". És el moment en que el cos, esgotat el seu "combustible" primari, -el glucògen- passa a utilitzar els greixos per a continuar corrent. Aquest canvi pot ésser notat molt negativament pel corredor que no ha sabut dosificar adeqüadament el seu esforç, apareguent una intensa sensació de cansament i d´altres molèsties, que el forcen a baixar el ritme, interrompre momentàniament la cursa i fins i tot a abandonar.... Consulto de nou al cos... sembla que no va del tot malament, una mica cansat però em sento amb forces encara, i sobretot amb moltes ganes. S´inicia el moment més decisiu de la cursa, el moment del tot o rés .... però també el moment més ric de vivències i sensacions..Tú amb tú mateix i el teu esforç, fruit del teu entrenament i estratègia de carrera...el moment de retrobar-nos amb els nostrtes orígens més arcaïcs.... el moment de fruïr de veritat.... Recordo la frase del gran atleta txec Emil Zatopek : " La Marató és una cursa de 12 quilòmetres que comença al quilòmetre 30 ". Absort en les meves vivències, gairebé sense adonar-me´n ja sóc a Barcelona, a punt d´enfilar la Via Laietana. Malauradament en Jordi s´ha quedat enrera.... sembla que té butllofes als peus que li fan la guitza... llàstima !!, m´hauria agradat acabar la cursa amb ell !!! però en fi, cal continuar. A la Rambles, molta gent com és natural i algun soroll de clàxon, senyal inequívoca de conductor despistat i impacient perque han tallat el carrer. Veig el plafó del quilòmetre 39. Ara sí que ja està això !!!...consulto de nou al cos.. em diu que ja comença a estar cansat, i algún múscul comença a tibar.. la ment li suplica que aguanti una mica més..... es posen d´acord !!. No es pot defallir ara que s´acosta el final !!!. Consulto també el cronòmetre : fantàstic !!!. si no hi ha incidències puc arribar a fer la meva millor marca personal en la distància !!!. Aixó em dona ales !! les cames no sé massa com, però van soles!!. Enfilo el carrer Sepúlveda, quilòmetre 41 !!!, al fons, es veu ja l´edifici d´Ibèria de la Plaça d´Espanya. Vinga !!! una mica més !!!. Passo entremig de les torres venecianes de l´Avinguda de Maria Cristina. Veig l´arc d´arribada amb el cronòmetre !!!. Entre la cridòria, sento el meu nom !!. Els meus són allà !!!. ës meravellós !!. Sento com una estranya embriaguesa de felicitat quan travesso la línia d´arribada. Alço els braços !!! evidentment que no sóc el guanyador de la cursa però "m´he guanyat" a mí mateix, ho he aconsseguit !!!!. Mentre recullo el petit recordatori i l´aïgua, em noto llàgrimes als ulls. No són del fred, sino d´una altra cosa.... he tornat a experimentar la "mística" de la Marató !!!!. |
Quim Martorell i Aymerich
Metge i corredor de maratons
Marató de Catalunya-2000