Molts són els motius que ens mouen a dedicar una bona part del nostre temps lliure (per a alguns molt escàs !) a córrer regularment i a entrenar-nos de valent des de 3 o 4 mesos abans, per a preparar una Marató.

Una enquesta realitzada als participants a la Marató de València de fa tres anys, tenía com a pregunta de partida la següent : Per què corres aquesta cursa ? .... les respostes foren ben significatives : un 88% dels enquestats manifestaven que ho feien bàsicament i entre altres motius "per a millorar i mantenir la meva salut"......probablement caldría aquí considerar el concepte "salut" en els seu sentit més ampli, no contemplant només la vessant física.

Aixi doncs és veritat que córrer maratons i curses de gran fons és una activitat saludable ??. Són bons per al cos aquests graus d´esforç que ratllen amb el límit de la resistència ??. Podem fins i tot enlentir o pal.liar en certa manera el natural i inexorable procés d´envelliment a que estem tots condemnats passada una determinada edat, corrent maratons ??.... són algunes de les preguntes que desseguida ens podem plantejar.

Ningú discuteix a hores d´ara els beneficis que la pràctica regular d´esport pot proporcio-nar a l´organisme, ja des de les edats més primerenques i fins a l´anomenada tercera edat,millorant substancialment la qualitat de vida considerada sota els seu aspecte més global.

En el que sí hi ha discrepàncies (afortunadament cada cop menys), és en considerar la pràctica d´esport de forma intensiva i/o esports de llarga durada o resistència, com a beneficiosa per l´organisme, argumentant que tot allò que porta el cos a un esforç màxim ja sigui en quan a intensitat, en durada de l´esforç, o les dues coses, no "pot ser gaire bó", o si més no, la contraposició Risc / Benefici, s´inclinaria perillosament cap al primer.

Caldrà doncs, procedir a un anàlisi ampli i objectiu, amb totes les dades a la mà, per tal de treure´n les conclusions que responguin més a la realitat.

Però anem per parts :

Si bé la Cursa de la Marató ha estat present a totes les Olimpiades des dels seus inicis, i fora d´alguns casos molt concrets i aïllats ( Boston ), era considerada una prova molt dura i difícil a l´abast només d´alguns sobredotats ocupant el trist paper de "parent pobre" de l´atletisme.

A principis de la dècada dels 70, es produeix un canvi de concepte radical : Als Estats Units, i probablement afavorit per la victòria de Frank Shorter a la Marató Olímpica de Munich de 1.972, esclata el fenòmen del "jogging" i els "street o road-runners", que a casa nostra arribà cap a final de la dècada, de la mà de Ramon Oliu i d´altres entussiastes.

Havia nascut el concepte d´ESPORT PER A TOTS O ESPORT POPULAR, sense distincions ni limitacions !!. Tothom que disposés d´una bona salut, i amb una motivació i entrenament adients, podia ser capaç de practicar curses de fons, i fins de córrer una Marató !!! El fenòmen, avui , continúa ben viu i renovat, a jutjar per les participacions rècord que registren moltes curses que s´organitzen any rera any.

Precisament aquest bagatge de prop d´una trentena d´anys d´Atletisme Popular de Fons amb multitut de participants de totes les edats i nivells, ens permet de disposar de prou informació com per poder portar a terme estudis amb un bon grau de fiabilitat.

Un dels primers estudiosos del tema, fou el patòleg nord-americà T.J. Bassler, qui a la segona meitat dels anys 70 formulà diverses teoríes en el sentit de que córrer curses de llarga distància, confería "immunitat sobre la malaltía coronària", apart d´altres efectes beneficiosos sobre l´organisme. Aquestes afirmacions, per la seva contundència, aixecaren ben aviat una gran controvèrsia, sobretot amb la Societat Cardiològica Americana, que si bé amb molts matisos i reduïnt el seu grau d´universalitat, acabà per a donar-li el seu vist-i-plau, bàsicament perque no lograren demostrar el contrari..

Avui dia, disposem de molts i més exhaustius estudis sobre el tema, que poden aportar informació més fiable d´on treure´n possibles conclusions.

Per a començar, repassem els efectes sobre l´organisme de l´entrenament i competició a les curses de llarga distància :

L´Atletisme de Fons és un esport eminentment aeròbic, és a dir, que les reaccions metabòliques que determinen la contracció muscular, es produeixen en presència d´oxígen, i també és un esport isomètric, en el sentit de desenvolupar un esforç muscular de mitja o llarga durada, però amb poques variacions d´intensitat.

Cor i vasos sanguinis :

Aquestes característiques, determinen sobre l´Aparell cardiovascular una adaptabilitat que es tradueix en un augment del nombre de fibres musculars cardíaques i un important desenvolupament de la xarxa capil.lar coronària. En raó a aixó, augmenta el volum de sang que surt del cor a cada batec, permetent reduïr la freqüència cardíaca en repòs , optimitzant-ne el rendiment i obtenint una ràpida i adeqüada resposta a la sol.licitut de major quantitat d´oxígen als músculs.

També augmenta el diàmetre i la elasticitat dels vasos sanguinis, afavorint una disminució de les plaques d´adherència (ateromes: arteriosclerosi). Es desenvolupa considerablement la xarxa capil.lar.

Contribueix també a disminuïr i estabilitzar la pressió arterial.

Muscles :

A nivell muscular té lloc un llògic desenvolupament de les fibres musculars, en detriment del teixit gras, a la vegada que augmenta la xarxa arterio-venosa a aquest nivell per tal de respondre adeqüadament a la gran demanda de sang i oxígen.

Ossos i articulacions :

En els ossos i articulacions, es produeix un augment de la circulació i de la massa òssia global, així com una major lubricació i funcionalitat de les articulacions (disminueix o enlenteix l´artrosi).

Vies respiratòries

En els pulmons, augmenta lleugerament el volum pulmonar i de forma més ostensible l´intercanvi de gasos amb l´ambient.

Altres orgues i sistemes :

* A la sang, augmenta la quantitat d´hemoglobina (pigment de transport d´oxígen) i el

volum de plasma circulant.

* Disminueix lleugerament el colesterol total de la sang, augmentant-ne la fracció HDL.

(factor de "protecció").

* Enmagatzema més i millor el glucògen (combustible primari d´obtenció d´energía)

Àrea psíquica :

És en aquest apartat on potser el nou corredor nota d´una forma més ostensible canvis positius : la llògica reducció de pes que comporta la pràctica regular de l´esport, juntament amb el desenvolupament muscular, contribueix a remodelar l´aspecte del cos amb una figura més esvelta, amb augment de l´agilitat, vitalitat i resistència al cansament; la qual cosa determina una millor valoració de la pròpia imatge, amb augment de l´autoestima i l´autoconfiança, que es tradueix en una actitut molt més positiva davant la vida, que pot arribar a contrastar obertament amb la de la resta de població sedentària.

Altres consideracions :

Però si bé totes aquestes característiques, ja són prou importants com per a considerar-les positives per a "guanyar en salut", probablement els canvis d´estil de vida que indefectiblement adopta el corredor regular són encara més determinants :

Una dieta racional, adeqüada a la intensitat de l´esport que es practica, sense greixos suplerflus; un ritme de vida més ordenat i regular, amb respecte a les hores de son i al descans post-esforç; abandonament d´habits tòxics ( alcohol, tabac..)......

El corredor habitual es troba bé física i mentalment. Descobreix que l´esport el manté en aquest estat desitjat de benestar i per aixó s´en fa "addicte" !!!!.

De totes maneres, en el cas concret de la Marató, la durada i la intensitat d´esforç sol.licitat al cos (i també a la ment !!), són molt elevats. Veiem tot seguit la seva repercussió sobre el maratonià i els mecanismes de compensació i prevenció.

* L´aparell cardiovascular del corredor de maratons, sol estar adaptat gràcies a l´entrenament intensiu i continuat, al nivell d´esforç que es sol.licita per a córrer aquesta distància. Per tant, a menys que es produeixin desequilibris a altres nivells (deshidratació, problemes vasculars...) o es pateixi alguna malaltía de base, no sol donar problemes.

* A nivell dels muscles, la sol.licitut d´esforç, és molt elevada, com ho demostra el fet de que la circulació sanguïnia en els muscles directament implicats amb l´exercici pot arribar a ésser del 1.500 x 100.

Caldrà tenir molta cura en haver fet correctament els exercicis d´estiraments i l´escalfament previ a la competició (warm up), de cara a evitar lesions, així com també beure liquids amb electròlits (begudes isotòniques), que assegurin un bon aport d´aïgua i ions per a tal d´evitar rampes i dificultat de contracció a una musculatura que treballa gairebé al màxim.

* L´aparell respiratori ha d´estar en òptimes condicions per tal de poder efectuar de la millor forma possible la seva funció : intercanviar gasos de la sang amb l´ambient (captar oxígen i eliminar anhidrid carbònic procedent de la combustió cel.lular).

Un senzill refredat ja limita aquesta funció, i en cas de voler prendre la sortida, s´ha de ser molt conscient de que aquesta circumstància ens limitarà el rendiment, i no és bó de "forçar la màquina".

* La combustió cel.lular, genera residus: àcid làctic i altres compostos orgànics i ions lliures d´H⁺ (hidrogenions o radicals lliures) que s´eliminen per la sang cap els ronyons, i sobretot CALOR.

Aquest augment de temperatura s´ha de solventar eliminant aquest calor mitjançant sistemes de refrigeració, que la nostra espècie ha desenvolupat des d´`epoques molt pretèrites : eliminació per l´aire espirat, i sobretot amb la producció de la suor.

La suor conté aïgua i electròlits, que a la cursa de la Marató s´han de reposar constantment, donat que el volum de suor, depenent del grau d´esforç, condicions climàtiques i característiques de cada atleta, pot arribar a ésser molt elevat. Per tant, és obligat el consum constant d´aïgua, ja des dels primers quilòmetres, i en el moment de que la suor comenci a ésser important, caldrà afegir-hi electròlits en proporcions correctes (begudes isotòniques).

Com s´ha apuntat abans, el substracte energètic primari (la "gasolina" que utilitzem), és EL GLUCÒGEN (compost d´hidrats de carboni) que el cos del maratonià s´encarrega d´enmagatzemar de forma adient i en gran quantitat durant l´entrenament, i sobretot als dies previs a la competició, ingerint de forma continuada aquests hidrats en quantitat generosa (pasta, patates i fècules, llegums, farines...) per tal d´"omplir els dipòsits".

De tota manera, la capacitat d´enmagatzemar aquest glucògen no és infinita, i arriba un moment durant la Cursa de Marató que s´esgota. Aleshores, el cos canvia de "combustible" i passa a utilitzar els àcids grassos com a proveïdors d´energía. Aquest canvi metabòlic es sol produïr al voltant de les 2 hores - 2 hores i mitja d´esforç (cap els quilòmetres 28-32 de cursa) i al corredor poc o mal preparat, se li fa una autèntica muntanya el procés d´adaptació, presentant fatiga i diverses molèsties ( és el temible "mur" en l´argot maratonià) que es pot reduïr i pal.liar, ingerint petites quantitats d´hidrats als quilòmetres precedents, sobretot amb preparats fàcilment assimilables (líquids i gel semilíquid).

Finalment, el corredor cal que estigui atent als "senyals" que li envia el cos. En detectar els de signe negatiu (mal de cap, fatiga intensa, mareig, doloriment toràcic, doloriment muscular intens, nàusees...), cal interrompre d´inmediat l´esforç, per tal d´evitar l´aparició de problemes més o menys greus que desvirtuïn la finalitat de salvaguardar la salut que té tot esport.

De tot l´analitzat fins ara, hem pogut anar veient que totes les repercussions de la Marató sobre l´organisme de l´atleta practicant, ténen dues característiques: són previsibles i compensables amb les mides que s´han anat exposant.

El prototip de corredor de maratons és un esportista assenyat i responsable,que pren la sortida de la cursa després d´un llarg i planificat periode de preparació, bon coneixedor de les característiques del seu cos i les seves limitacions, que està atent a la informació que durant la cursa li arriba del seu organisme per tal d´analitzar-la i prendre les mesures més adients a cada situació,i amb una considerable força de voluntat, i esperit de superació d´adversitats.

La "recompensa" val la pena : un munt de sensacions, emocions i vivències molt personals unes i compartides amb la resta d´altres, que resulta molt difícil d´explicar des d´unes línies, però que fan venir ganes de "repetir l´experiència" just poc després de creuar la línia d´arribada. És la "mística" de la Marató.

Les característiques abans esmentades, comuns a la inmensa majoría de maratonians, poden explicar molt bé el baix grau de sinistralitat que es registra a les Curses de Marató, comparades amb altres esports.

En uns estudis efectuats pel fisiòleg americà F.D. Thompson, publica xifres de "mort sobtada o "accident esportiu no previsible" i troba un cas de cada 375.000 persones/hora de"jogging" i cursa de competició de llarga distància. Un altre fisióleg, W.L. Gibbons, en un treball publicat a la revista Jama, compara aquestes xifres "d´accident" entre esports eminenment aerobis (atletisme de fons i gran fons, ciclisme, natació de llarga distància, rem, esquí nòrdic..) amb les obtingudes d´altres esports com el rugby, bàsquet, tennis, squash, futbol europeu (soccer), i troba diferències entre una i mitja i tres i mitja més vegades de sinistralitat.

A més, d´entre els casos de mort sobtada durant la pràctica d´esport, el 85% eren portadors d´una anomalía fisica o funcional, fàcilment detectables amb mètodes de xequeix de Medicina Esportiva.

Al nostre medi, xifres comparables obtenen el "Grupo Valenciano para el estudio de la muerte súbita en el Deporte " i el col.lectiu "Enbor Taldea" del País Basc.

Precisament , el primer d´aquests colectius, publicà el 1.989 a la Revista Española de Cardiología, les primeres dades del seu treball , on analitzaven casos de "mort sobtada" a la població en general, trobant xifres fins a sis vegades més elevades en la població sedentària, en comparació amb la que practicava esport aeròbic d´una forma regular.

Així mateix, quan analitzaven quina era l´activitat que portaven a terme els afectats quan els va sorprendre la mort, troben que el 60,3 % estaven dormint o descansant, un 17,2 % estaven treballant, un 16,6 % feia activitats primàries (higièniques) i només un 5,9 % feia activitat física...

A la vista de tot el que s´ha exposat, és fàcil concloure de que córrer regularment curses de llarga distància no sols no és un "esport perillós", sino al contrari, una activitat molt recomanable per totes les connotacions positives abans esmentades, podent ésser practicada per a persones de totes les edats i nivells d´esforç, com un important i valuós element de manteniment i preservació de la salut.

En quan a les Curses de Gran Fons i la Marató, en les que el nivell d´esforç és més elevat (però també el ventall de sensacions i vivències !!), caldrà que els seus practicants tinguin ben presents les consideracions i recomanacions abans comentades, un necessari control mèdic mínim i sobretot un òptim coneixement de les possibilitats del seu cos i un màxim respecte per a totes les "senyals" que ens envia.

Només així podrem estar segurs i tranquils de que "fem salut corrent maratons !!!".