Psicologia i esports de resistència

L’esport de competició és exigent. La competició sol ser una situació límit per a l’atleta i implica estar al màxim de les seves capacitats, tant físiques com psicològiques. Les pressions de l’entorn i les preocupacions de l’atleta sobre el resultat de la competició, poden fer que no es trobi suficientment concentrat, fent que el rendiment disminueixi.

En els esports de resistència, hi ha una sèrie d’aspectes psicològics que poden posar en perill el rendiment. Entre aquests trobem l’estat d’ànim, l’excès d’ansietat abans de competir, la manca de motivació i d’autoconfiança, la manca de concentració, l’excès de preocupacions i sofriment, i la manca de recolzament en carrera i d’autocontrol emocional.

L’estat d’ànim s’ha de tenir en compte, ja que els problemes a la vida diària poden disminuir la motivació i la concentració durant la competició.

L’excessiva ansietat i por a la competició fa que no s’estigui suficientment preparat per afrontar-la amb garanties d’èxit. Els músculs es posen rígids i els moviments es fan forçats, augmentant la possibilitat de què la fatiga aparegui prematurament.

L’autoconfiança i la motivació de l’atleta davant la competició també són importants. Un atleta que no té confiança en si mateix ni està suficientment motivat mai podrà donar el 100% del que és capaç.

Durant la realització de la prova, la concentració i la motivació són molt importants. Aquests aspectes es poden veure mermats per aspectes com la fatiga, el dolor i el sofriment. Degut a que les proves de resistència requereixen una mobilització total d’energia corporal, per realitzar-les són molt importants un alt nivell de determinació, l’habilitat per ignorar el dolor, i altres característiques mentals que denoten persistència i durabilitat. L’esforç i la lluita contra la fatiga, el dolor i el sofriment són les característiques predominants dels esports de resistència.

En la competició es passen per moltes situacions que poden resultar amenaçadores per a l’atleta. Entre aquestes trobem: el ritme elevat de la carrera, els dolors corporals (a les cames, braços, estómac, etc.), la fatiga, les sensacions d’ofegament, les crítiques de l’entrenador, dels companys, la por al fracàs, etc. Si no es tenen recursos per afrontar aquestes amenaces l’atleta no podrà rendir adequadament.

El fatiga física és un dels aspectes més importants que determina el resultat de la competició. La fatiga física apareix al sobrepassar l’umbral anaeròbic. El secret d’una bona competició consisteix en aconseguir un major rendiment, sense sobrepassar aquest umbral. En els moments inicials de la prova això és fàcil, però a mida que passa el temps a l’intentar buscar la millor posició o la millor marca possible es sobrepassa. Com que l’umbral anaeròbic limita el rendiment, l’objectiu és que aquest fenomen succeeixi el més tard possible. Diversos factors com la manca d’atenció; no voler perdre el contacte amb el grup de davant o algun grup de corredors; posar-se objectius massa elevats i difícils d’assolir; l’ansietat abans de competir i durant la competició; una autoconfiança excessiva; comentaris de l’entrenador o públic; etc. Poden accelerar el procés.

El temps que es pot aguantar una vegada sobrepassat l’umbral anaeròbic varia d’uns atletes a altres. La motivació és un dels factors més importants en la determinació de la resistència en aquesta situació. Atletes ben entrenats i altament motivats poden mantenir-se en aquesta situació almenys 15 min, encara que la majoria han d’aturar-se després de 4 o 5 min. Aquesta variabilitat posa de manifest l’important que són els processos psicològics quan el nivell d’esforç és considerable. A aquest nivell d’esforç, els pensaments es converteixen en els determinants de que l’atleta segueixi lluitant o bé, es retiri. Els pensaments es fan més intensos a mida que augmenta l’esforç. Abans de què l’atleta abandoni, primer s’abandona amb el pensament, i només després es deixar de córrer. En aquesta situació, els pensaments es tornen ambivalents, oscil·lant entre el dubte i l’esperança. La lluita per resistir es realitza a través dels pensaments, si es té la capacitat psicològica per regular aquests pensaments en el sentit de poder resistir amb esperança d’èxit, es disposa de la habilitat fonamental per a superar aquestes situacions.

Veient els aspectes anteriors, l’objectiu final de la psicologia de l’esport és dotar a l’atleta de recursos per fer front a les demandes psicològiques derivades de la competició i l’entrenament, perquè aconsegueixi augmentar el seu rendiment i disfrutar més de la seva activitat esportiva.