Entrenament en imaginació

Es pot definir com la repetició simbòlica d’una activitat física en absència de qualsevol moviment muscular gros. L’atleta imagina metòdicament, conscientment i de manera repetida, una acció esportiva sense dur a terme al mateix temps la seva execució pràctica.

Els objectius de l’entrenament en imaginació són: a) Facilitar les habilitats motores millorant l'execució esportiva; b) Controlar l’atenció i la concentració; i c) Accelerar la recuperació de lesions.
 

Reestructuració cognitiva

La reestructuració cognitiva es pot definir com el conjunt de tècniques que pretenen canviar directament els pensaments dels esportistes per afrontar millor les demandes de la competició. Amb això es pretén: a) Millorar l’autoconfiança de l’atleta; b) Potenciar activitats motores; i c) Controlar l’atenció i la concentració.

En els esports de resistència aquesta tècnica és molt útil per aconseguir bloquejar el reconeixement de la fatiga i la consciència del dolor, podent afavorir el rendiment esportiu.
 

Bioretroalimentació

La bioretroalimentació és una tècnica en la que s’ensenya a l’atleta a controlar de manera voluntària algun procés biològic, com la freqüència cardíaca que, generalment, no està sota control voluntari.

Els objectius de l'entrenament en bioretroalimentacó són: a) Controlar l’activació facilitant estats de relaxació o d’activació; i b) Controlar les funcions fisiològiques per millorar aspectes com la eficiència cardiorespiratòria.
 

Tècniques de control de la respiració

La majoria d’atletes mostren un patró respiratori incorrecte que s’agreuja amb els nervis de la competició. Aquest patró es caracteritza per un ritme accelerat, escassa intensitat i una respiració superficial, aprofitant només la part superior dels pulmons, es a dir, una tercera part de la capacitat pulmonar. Això suposa un major treball al sistema cardiovascular, la quantitat d’aire que arriba al pulmó és insuficient i la sang no es pot oxigenar adequadament. Els teixits, quedaran desnutrits, produint-se una intoxicació general de l’organisme que facilitarà l’aparició de l’ansietat i la fatiga.

Els objectius de l'aprenentatge de la tècnica de control de la respiració són: a) Controlar l’activació facilitant estats de relaxació o d’activació; i b) Augmentar la capacitat pulmonar aconseguint mobilitzar més litres d’oxigen durant l’exercici aeròbic, portant més energia als músculs i facilitant l’expulsió de productes sobrants.
 

Relaxació muscular progressiva

L’ansietat davant de la competició pot produir tensió muscular i descordinació en els moviments, a més de sensacions desagradables que ens fan sentir incòmodes, disminuint la confiança en nostres possibilitats.

La relaxació es pot utilitzar en la preparació psicològica de competicions esportives amb els objectius següents: a) Reduir estats d’ansietat; b) Facilitar el descans; c) Controlar l’atenció i la concentració; i d) Accelerar la recuperació de lesions.

Durant la competició, la relaxació produeix una disminució en la tensió muscular; en la freqüència cardíaca; un augment de la vasodilatació arterial amb major oxigenació cel·lular i regada perifèrica; una disminució de la freqüència respiratòria; de l’àcid làctic en sang; del consum d’oxigen i de l’activitat simpàtica en general; i, sobre tot, una sensació de tranquil·litat i de confort.
 

Establiment d'objectius

Tot atleta o entrenador té objectius, el problema és que a vegades, o estan massa llunyans en el temps, o simplement, són impossibles d’aconseguir. Les dues situacions són frustrants per a l’atleta, que al no assolir-los es desmotiva, disminuint el seu rendiment tant en entrenament com en competició.

Els objectius principals d’aquesta tècnica són els de produir un augment de motivació i confiança en l’atleta.